Cap. 1 i 2:Les TIC a l'escola i a l'educació infantil

En primer lloc he de fer referència a la revolució digital que ha donat lloc a l'actual societat implicant-hi tothom.

Dins de la revolució digital el paper dels mestres canvia, ja que l'escola intenta entendre tot això que ens està passant i procura d'adaptar-s'hi. Però amb un canvi tan fort els centres han d'adaptar-se molt, per exemple, es produeixen canvis a l'estructura física de l'escola, en polítiques educatives, en l'àmbit administratiu, en les metodologies de treball i en el nostre vocabulari educatiu.

A partir de les noves possibilitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s'han de revisar les seqüències d'ensenyament-aprenentatge per tal que siguin realment significatives per als nens i nenes. L'escola ha de donar noves respostes a aquest entorn canviant i alhora ha de fer servir el seu esperit crític per valorar l'impacte i les repercussions que té.

Les TIC són presents a l'escola, però de quina manera incideixen les TIC a l'educació infantil?
Les primeres persones que influeixen més són els pares, però posteriorment l'escola i la resta d'alumnes enriqueixen el procés estimulador. Un ambient ric en estímuls a partir de la interacció que és faci amb els objectes. La millor estimulació que es pot oferir a un infant no és la més complexa i elaborada, sinó aquella que s'adapta millor al moment maduratiu de l'infant i que a més l'ajuda a evolucionar.

Aspectes que cal considerar alhora d'utilitzar com a recurs les TIC a les aules:

• Relació de dependència respecte a l'adult a una relació de més autonomia.
• Progressivament l'infant amplia els àmbits de relacions personals.
• Hi ha una millora considerable en la destresa motriu.
• L'ús didàctic de les TIC comporta una millora qualitativa en l'ensenyament.
• L'adquisició del llenguatge és un procés lent però molt estimulant per als nens i nenes.

Les TIC són un recurs que podem treballar per igual en les tres àrees curriculars de etapa:

1. Descoberta d'un mateix: coneixement del cos; control del propi cos; coordinació, control i precisió de les activitats de motricitat fina; treball de les capacitats cognitives; nocions per a orientar-se en l'espai i en el temps,...
2. Descoberta de l'entorn natural i social: orientació i exploració dels espais de l'escola, adaptació i respecte progressiu de les normes, relació i interacció amb persones del seu entorn, observació d'imatges, actituds i estratègies de col·laboració, joc i experimentació.
3. Intercomunicació i llenguatge: llenguatge verbal (oral i escrit), llenguatge matemàtic, llenguatge musical i llenguatge plàstic.

Els mestre hem d'ajudar als estudiants a "aprendre a aprendre" de manera autònoma i promoure el seu desenvolupament personal mitjançant d'activitats centrades en els alumnes.

En l'àmbit curricular, es concreten els objectius següents:
- Aconseguir un domini bàsic dels instruments que permeten treballar amb l'ordinador.
- Diversitat de les tasques.
- Obtenció d'informació.
- Comunicar-se amb altres persones.

Els infants tenen coneixements previs quan entren a l'escola: DVD, TV, ordinador, càmera fotogràfica, caixer automàtic,...

La relació afectiva mestre-alumnes és essencial per tal que l'infant pugui realitzar satisfactòriament els aprenentatges escolars. La relació família escola és una part molt important en les capacitats de l'infant. El suport entre mestres: és important que hi haji persones capaces de dinamitzar i donar suport al treball amb les TIC.

L'el·laboració i recerca de materials útils i significatius per als alumnes. A més a més de l'organització de cicle: com i quan es pot introduir l'ús de les diferents tecnologies, seqüenciar els continguts.

Carol.