TENDENCIAS EN EDUCACIÓN EN LA SOCIEDAD DE LAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN

TENDENCIAS EN EDUCACIÓN EN LA SOCIEDAD DE LAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN

Adell, J. (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. En M. Area (Coord.): Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Descleé de Brouwer.

Carolina Escobí Gamón

Noves tecnologies aplicades a l’educació. L 20.

A aquest text trobem, en primer lloc, un xicotet recorregut sobre la influència de la tecnologia al llarg de la nostra història. Ell parla de les quatre revolucions que han succeït en la nostra societat:

Primera: l’aparició del llenguatge.

Segona: l’aparició de signes gràfics per enregistrar la parla (lectura).

Tercera: l’aparició de la impremta

Quarta: l’aparició dels mitjans electrònics i la digitalització.

L’autor també ens explica la importància d’Internet per a la recerca d’informació o per a la comunicació. Però l’autor explica la repercussió que ha n tingut les noves tecnologies a la nostra vida. Dins d’aquest punt l’autor ens argumenta que açò provoca la saturació d’informació. L’escola ens ha d’ajudar a formar estudiants que sàpiguen elegir la informació, però l’escola va estar creada per a proporcionar informació i, de moment, no pot fer front a aquest requeriment.

L’autor també destaca la confusió entre informació i coneixement: informació hi ha molta, però de cada persona depèn que interioritze la informació i passe a ser (aquesta informació) coneixement. També argumenta que les noves tecnologies permeten no compartir un espai i un temps determinat, però a l’educació és inevitable una interacció per a el procés d’ensenyament – aprenentatge.

Com he dit bans l’escola va endarrerida respecte a altre llocs, llocs de treball,... a l’arribada de les noves tecnologies (fica l’exemple del metge i del mestre), però l’autor fa referència a com a societat de la informació, ja què les noves tecnologies van a tenir un impacte molt fort a l’educació. Les noves tecnologies ens han d’ajudar-nos a recaptar informació, però també ha de ser una garantia de formació continuada i d’ açò s’encarrega l’estat ja què la revolució tecnològica no ha té cap distinció entre persones.

A l’última part del text, l’autor ens diu que educar és una tasca centrada en el futur. Amb açò vol dir que l’escola ja no és l’única font d’informació (com abans), ara també trobem les noves tecnologies que també compleixen aquest paper. De tal forma, les noves tecnologies ens proporcionen la informació, però som qui hem de transmetre aquesta informació per a què els alumnes la interioritzen i formen els coneixements.

Com a conclusió, m’ha aclarit la repercussió de les noves tecnologies han tingut al llarg de la història i també ens orienta sobre aquestes per a quan sigam docents. A més a més, també fa referència al paper del mestre com a guia en el procés d’ensenyament – aprenentatge. També m’ha agradar molt que el text fa referència a que nosaltres, els mestres, hem de formar-nos durant tota la nostra vida (també els metges, advocats,...), ja què hem de seguir formant-nos per a estar actualitzats al nostre camp. El text ens apropa més a les noves tecnologies i la importància d’aquestes com a docents. Ara, ja tenim més clar com enfocar les noves tecnologies a l’educació infantil o com utilitza-les a classe i totes les utilitats d’aquestes (les noves tecnologies).